En aquells dies, el Senyor digué:
«Quin clam tan fort a Sodoma i a Gomorra! Que n’és de greu el seu pecat! Hi baixaré a veure si tota la ciutat es comporta com ho denota aquest clam que m’arriba. Si no és tota la ciutat, vull saber-ho.»
Els dos homes que acompanyaven el Senyor se n’anaren en direcció a Sodoma, però Abraham es quedà encara davant el Senyor. Llavors Abraham s’acostà i digué: «De debò que fareu desaparèixer tant el just com el culpable? Suposem que a la ciutat hi hagués cinquanta justos. Els faríeu desaparèixer? No perdonaríeu la població per amor dels cinquanta justos que hi hauria? Mai de la vida no podreu fer una cosa així! Fer morir el just amb el culpable? Que el just i el culpable siguin tractats igual? Mai de la vida! Vós que judiqueu tot el món, us podríeu desentendre de fer justícia?» El Senyor respongué: «Si trobava a la ciutat de Sodoma cinquanta justos, per amor d’ells perdonaré tota la població.»
Abraham insistí: «Encara goso parlar al Senyor, jo que soc pols i cendra. Suposem que, per arribar als cinquanta justos en faltessin cinc. Per aquests cinc que falten, destruiríeu tota la ciutat?» Ell contestà: «No la destruiria si hi trobava quaranta-cinc justos.»
Abraham li tornà a parlar: «Suposem que només n’hi hagués quaranta.» Li respongué: «No ho faria per consideració a aquests quaranta.»
Abraham continuà: «Que el meu Senyor no s’enfadi si insisteixo: Suposem que només n’hi hagués trenta.» Ell respongué: «No ho faria per consideració a aquests trenta.»
Abraham insistí: «Encara goso parlar al meu Senyor. Suposem que només n’hi hagués vint.» Ell contestà: «No la destruiria per consideració a aquests vint.»
Abraham insistí de nou: «Que el meu Senyor no s’enfadi si insisteixo per darrera vegada: Suposem que només n’hi hagués deu.» Ell respongué: «No la destruiria per consideració a aquests deu.»

Gn 18,20-32

Salm Responsorial

Sl 137,1-2a.2bc-3.6-7.8 (R..: 3a)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses
Germans, pel baptisme fóreu sepultats amb Crist, i amb ell també vau ressuscitar, perquè heu cregut en el poder de Déu que el va ressuscitar d’entre els morts.
Vosaltres éreu morts per les vostres culpes i perquè vivíeu com incircumcisos, però Déu us donà la vida juntament amb el Crist, després de perdonar-vos generosament totes les culpes i de cancel·lar el compte desfavorable on constava el nostre deute amb les prescripcions de la Llei; Déu retirà aquest document i el clavà a la creu.

Col 2,12-14

Lectura de l'evangeli segons sant Lluch

Un dia Jesús pregava en un indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li demanà: «Senyor, ensenyeu-nos una pregària com la que Joan ensenyà als seus deixebles.»
Jesús els digué: «Quan pregueu digueu: Pare, que sigui honorat el vostre nom, que vingui el vostre Regne, doneu-nos cada dia el nostre pa, i perdoneu-nos els pecats, que nosaltres mateixos també perdonem tots els qui ens han ofès, i no permeteu que caiguem en la temptació.»
Després els deia: «Si algú té un amic, i aquest el va a trobar a mitjanit i li diu: Amic, deixa’m tres pans, que acaba d’arribar de viatge un amic meu i no tinc res per donar-li. Qui de vosaltres li respondria de dins estant: No m’amoïnis; la porta ja és tancada i jo i els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te’ls?
Us asseguro que, si no us aixecàveu per fer un favor a l’amic, la mateixa impertinència us obligaria a aixecar-vos per donar-li tots els pans que necessita.
I jo us dic: demaneu, i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obrirà, perquè tothom qui demana obté, tothom qui cerca troba, a tothom qui truca li obren.
Si un fill demana un peix al seu pare, qui de vosaltres li donaria una serp en lloc del peix? O bé, si li demana un ou, qui de vosaltres li donaria un escorpí?
Penseu, doncs, que si vosaltres que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen.»

Lc 11,1-13

"Demaneu i Déu us donarà"

La pregària és la respiració de l’ànima. Necessitem pregar sempre. Però sovint tenim la sensació que el Senyor no ens escolta. Precisament l’evangeli insisteix a dir-nos que no és així, que Déu com a bon Pare sempre està atent a la pregària dels fills. Per això després de posar uns exemples diu clarament: Demaneu i Déu us donarà, cerqueu i trobareu, truqueu i Déu us obrirà perquè tothom qui demana obté, tothom qui cerca troba, a tothom que truca li obren. Més clar no ens ho pot dir. I posa tres exemples de la vida ordinària: l’amic que dona els pans que demana el seu amic. I el pare que dona als fills o el peix o l’ou que li demanen. Els exemples són per dir-nos que sempre és eficaç la pregària. Per això la conclusió és clara: Si vosaltres que sou dolents sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen. Aquí tenim el sentit de la pregària: Déu ens donarà amb tota certesa el millor que necessitem: el seu Esperit. És tot el que necessitem per a viure com a fills. Quan sembla que Déu no ens escolta preguntem-nos què li demanem. Per això ha començat ensenyant-nos el parenostre. L’única petició —diguem-ne material— és: Doneu-nos cada dia, el nostre pa; totes les altres coses que demanem fan referència o a Déu o a les actituds cristianes que hem de viure. La primera lectura és també un exemple de la confiança que hem de tenir amb Déu. Abraham va fent un «regateig» amb Déu. Comença dient si farà desaparèixer Sodoma i Gomorra si hi troba cinquanta justos i al final el Senyor afirma: No la destruiria per consideració a aquests deu. Déu vol perdonar els dos pobles. Pau ens ha dit: Déu us dona la vida juntament amb el Crist, després de perdonar-nos generosament totes les culpes. Hem de pregar sense parar, en la certesa que Déu, com a Pare ens donarà sempre el que realment necessitem, el millor que té, que potser no sempre coincideix amb el que li demanem. La nostra pregària s’ha de fonamentar sempre en l’amor d’un Déu que és Pare.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi